Los Cantos de Maldoror. Isidore de Lautréamont
Tan extraña como original y fascinante es la imaginación delirante y abismal que se materializa en este libro a la sombra de la genialidad de Isidore Ducasse (1846-1870), autor que alcanzó la celebridad a través de su seudónimo “Conde de Lautréamont“, un mito literario que se alza solitario sobre los pilares de una amplia bibliografía que lo sitúa en el registro de los autores más controvertidos, discutidos y estudiados en la actualidad. Lautréamont, ese fantasma fiel a su manera invisible de aparecer, desgarra la lucidez del lector y decreta la quiebra de la racionalidad al servirse de la lógica del absurdo para atacar con furia la propia alteridad, que se expresa en el sistema del libro como provocación a las tradiciones o como seducción lingüística. En esa obra cifrada e impregnada de códigos, es soberano el arte literario, y lo que en ella se respira es el aire insalubre de atmósferas pantanosas y sombrías que sofocan y perturban incluso a los lectores habituados a las largas jornadas del pensamiento. Construida en forma de relatos imaginados, la obra de Ducasse amplía las posibilidades de la ficción y de las estructuras dramáticas lineales y, al mismo tiempo, desarticula, de golpe, el paradigma de la narrativa dramática estructurada sobre los pilares de la lógica aristotélica con planteamiento, nudo y desenlace. Y fue más lejos aún: transformó la palabra en entidad sonora, y la metáfora en entidad pensante. Lautréamont, un anticanónico que irguió sobre sus propios huesos una catedral de metáforas, es elevado ahora a la categoría de clásico universal, y en esta nueva traducción, de la mano de Manuel Serrat Crespo, se analiza la influencia del español, como primera lengua del autor, lo que le llevó a sembrar su obra de hispanos que daban una sonoridad más extraña aún a esa “lava líquida“ que son sus textos.
El llibre a la xarxa de biblioteques
Isidore de Lautréamont a la viquipèdia
Aquest és el llibre que en Cristian li regala a l'Alba a Retrum.
dissabte, 3 de desembre del 2016
Els llibres del Cristian III
dimecres, 29 de juny del 2016
Taller de fotografia nocturna
Fotografies dels membres de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar (AFA) durant la sessió del taller de fotografia nocturna al cementiri de Teià
Foto: Juanchi Pegoraro
https://issuu.com/afaarenys/docs/cementiri_de_tei__
Foto: Juanchi Pegoraro
https://issuu.com/afaarenys/docs/cementiri_de_tei__
dijous, 26 de maig del 2016
El vídeo de la Ruta Literària Retrum
Recorreu els llocs per on en Cristian passeja en aquest vídeo de la Ruta
dimecres, 25 de maig del 2016
Els llibres del Cristian II
El vampir. John William Polidori
Juny de 1816 a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l’avorriment —el mal temps els impedia sortir de la mansió—, ningú no podia imaginar que dos d’aquells relats passarien a la història de la literatura universal: Frankenstein, de Mary Shelley, i El vampir, de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron.
A El vampir Polidori transforma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l’imaginari col·lectiu de tota la humanitat. Al llarg del segle xix la narració tindrà nombroses edicions i traduccions i influirà decisivament en totes les obres posteriors sobre vampirs, especialment Dràcula de Bram Stoker.
El llibre a la xarxa de biblioteques
John William Polidori a la viquipèdia
"No va ser fins al dimarts al migdia que vaig aconseguir que l'Alba respongués al mòbil. A la pausa de l'institut, havia pujat fins al promontori del cementiri per llegir El vampir de Polidori sota els xiprers."
Juny de 1816 a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l’avorriment —el mal temps els impedia sortir de la mansió—, ningú no podia imaginar que dos d’aquells relats passarien a la història de la literatura universal: Frankenstein, de Mary Shelley, i El vampir, de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron.
A El vampir Polidori transforma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l’imaginari col·lectiu de tota la humanitat. Al llarg del segle xix la narració tindrà nombroses edicions i traduccions i influirà decisivament en totes les obres posteriors sobre vampirs, especialment Dràcula de Bram Stoker.
El llibre a la xarxa de biblioteques
John William Polidori a la viquipèdia
"No va ser fins al dimarts al migdia que vaig aconseguir que l'Alba respongués al mòbil. A la pausa de l'institut, havia pujat fins al promontori del cementiri per llegir El vampir de Polidori sota els xiprers."
Els llibres del Cristian I
L'escuma dels dies podria ser una història d'amor trista, si no fos també una crítica sagnant a la religió i l'obsessió pel treball o una sàtira contra l'existencialisme de Jean-Paul Sartre, convertit a la novel·la en Jean-Sol Partre. Hi ha qui hi veurà també un conte de fades trist, amb ratolins que endrecen la cuina, cases que es fan petites i nenúfars malignes que creixen al pit de la jove protagonista. I d'altres hi trobaran una estimulant novel·la d'anticipació científica, amb invents tan suggeridors com el piano-bar o l'arrenca-cors, i un homenatge explícit al cinema mut… Tot això (i molt més) és L'escuma dels dies, una de les grans fites de la literatura contemporània i, alhora, una d'aquelles lectures mítiques que t'acompanya tota la vida.
El llibre a la xarxa de biblioteques
Boris Vian a la Viquipèdia
"Sota el paper ple d'estels va aparèixer un exemplar de L'escuma dels dies, de Boris Vian. A la coberta es veia un nenúfar en un estany d'aigües verdes. Em vaig apropar el llibre al nas per olorar-ne el paper, un costum que havia adquirit feia poc."
dissabte, 16 d’abril del 2016
Trobada al cementiri
Els alumnes de 3er d'ESO del S.I. Turò d'En Baldiri es van trobar el passat 4 de maig al cementiri amb l'escriptor Francesc Miralles per parlar del seu llibre
divendres, 15 d’abril del 2016
Presentació de la Ruta Retrum
La Directora de la Biblioteca de Can Llaurador, Ivana Ares Seijo, va presentar la Ruta Literària
Retrum de Francesc Miralles a les catorzenes Jornades Catalanes d'Informació i Documentació el passat 4 de març.
Descarregueu-vos la comunicació complerta en pdf.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)