L'escuma dels dies podria ser una història d'amor trista, si no fos també una crítica sagnant a la religió i l'obsessió pel treball o una sàtira contra l'existencialisme de Jean-Paul Sartre, convertit a la novel·la en Jean-Sol Partre. Hi ha qui hi veurà també un conte de fades trist, amb ratolins que endrecen la cuina, cases que es fan petites i nenúfars malignes que creixen al pit de la jove protagonista. I d'altres hi trobaran una estimulant novel·la d'anticipació científica, amb invents tan suggeridors com el piano-bar o l'arrenca-cors, i un homenatge explícit al cinema mut… Tot això (i molt més) és L'escuma dels dies, una de les grans fites de la literatura contemporània i, alhora, una d'aquelles lectures mítiques que t'acompanya tota la vida.
El llibre a la xarxa de biblioteques
Boris Vian a la Viquipèdia
"Sota el paper ple d'estels va aparèixer un exemplar de L'escuma dels dies, de Boris Vian. A la coberta es veia un nenúfar en un estany d'aigües verdes. Em vaig apropar el llibre al nas per olorar-ne el paper, un costum que havia adquirit feia poc."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada