L’Alba es va posar les ulleres
que augmentaven la seva mirada miop – tenia uns ulls blaus prou macos -, abans
de contestar insegura:
- Bé, de fet et volia proposar una cosa. Sobre el concert de La Palma.
És aquesta nit. T’agradaria...? Vull dir, vols que hi anem junts?.
No sabia de què m’estava parlant. La Palma era el cafè on es reunien els
meus companys de classe. Els dijous, i avui era dijous, es posava a petar.
- Em pensava que ja no hi feien concerts –
vaig dir per guanyar temps-. Qui toca?
Vaig haver de voltar un parell de
cops per davant de la porta de La Palma per trobar-hi l’Alba. Portava un vestit
de llana ajustat i s’havia pintat els ulls d’una manera força maldestra.
El fet que em rebés amb un parell de petons – a classe no passàvem més
enllà de saludar-nos neutrament – significava que allò era una cita de totes
totes, i això em va incomodar.
- Vinga, que està a punt de començar.
Per arribar a la sala annexa, on es feia el concert, vam haver de fer
cua al bar. Allà hi havia la flor i nata de l’institut, i la nostra arribada no
va passar desapercebuda. Mentre esperàvem torn per demanar a la barra, mitja
dotzena de mirades ens estudiaven amb interès.
Podia imaginar-me els rumors que corrien per l’institut: “El Christian i
l’Alba enxampats in fraganti a La Palma, de Teià”. Amb les deformacions del
boca orella ens acabaríem convertint en la parella de l’any.
Francesc Miralles, Retrum
La nostra arribada a La Palma amb els abrics llargs i els cabells crepats no va passar desapercebuda als habituals del lloc.
El Xavier, el germà de l’Alba, ens va dirigir una mirada despectiva mentre anava omplint una gerra de mig litre. Un grup de noies van xiuxiuejar alguna cosa sobre el Robert, que tot i viure a Alella, allà al costat, no era una presència gens acostumada a Teià.
- Crec que els has agradat – vaig fer broma, mentre ens assèiem a la barra.
L’amo del local, un argentí per a qui havia treballat un any enrere, em va saludar efusivament i ens va regalar una tapa de calamars.
Era estrany estar allà, envoltat de tanta gent a anys llum de nosaltres. Tot i així, ens vam oblidar de tothom i ens vam posar a parlar de les nostres coses.
Francesc Miralles, Retrum 2
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Palma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Palma. Mostrar tots els missatges
dimecres, 11 de febrer del 2015
La Palma - Interrail
A començament de maig, vaig aconseguir
una feina a l'últim lloc del món on hauria esperat passar els caps de setmana:
a La Palma de Teià. Treballava rere la barra els divendres a la nit, tot el
dissabte i el diumenge matí.
Amb el que guanyava per hora i les propines arribaria ben just per comprar a l'agost l'abonament d'Interrail i pagar-me alguna nit d'alberg cada dos o tres dies. La resta era previst que dormíssim al tren i als cementiris.
Francesc Miralles, Retrum
Amb el que guanyava per hora i les propines arribaria ben just per comprar a l'agost l'abonament d'Interrail i pagar-me alguna nit d'alberg cada dos o tres dies. La resta era previst que dormíssim al tren i als cementiris.
Francesc Miralles, Retrum
La Palma - La Calàndria
L’operació de treure la lasanya
del microones, ficar una tassa amb aigua per al te i parar la taula va durar
menys de cinc minuts. Vam seure a taula voltats d’un silenci inèdit en aquella
casa. Gairebé vaig trobar a faltar la remor de la caixa tonta, ja que ara em
veia obligat a pronunciar alguna paraula.
- Sembla que aquesta nit hi ha un concert a La Palma.
- La Palma... – va repetir mentre deixava refredar un tros de lasanya a la forquilla-. Crec que els amos d’ara són argentins. No sé per què, però aquest local sempre canvia de mans. Saps que cinquanta anys enrere hi havia un cine?.
No em podia interessar menys, però vaig fingir curiositat. Aquella era la xerrada més intensa que havia tingut amb el meu pare des de la catàstrofe.
- M’ho va dir un pintor – va prosseguir-. En aquella època La Palma i La Calàndria, el cine del Masnou, compartien les mateixes bobines de pel·lícules, perquè no n’hi havia prou per abastir dues sales del poble.Això creava un bon problema els dissabtes a la tarda, perquè a tots dos llocs s’hi havia de projectar el mateix programa doble.
- I com ho feien?
- Molt fàcil: la segona pel·lícula del Masnou era la primera que es projectava a Teià, i a la inversa. Quan acabava la sessió, una moto anava d’un cine a l’altre per intercanviar les cintes.
Francesc Miralles, Retrum
- Sembla que aquesta nit hi ha un concert a La Palma.
- La Palma... – va repetir mentre deixava refredar un tros de lasanya a la forquilla-. Crec que els amos d’ara són argentins. No sé per què, però aquest local sempre canvia de mans. Saps que cinquanta anys enrere hi havia un cine?.
No em podia interessar menys, però vaig fingir curiositat. Aquella era la xerrada més intensa que havia tingut amb el meu pare des de la catàstrofe.
- M’ho va dir un pintor – va prosseguir-. En aquella època La Palma i La Calàndria, el cine del Masnou, compartien les mateixes bobines de pel·lícules, perquè no n’hi havia prou per abastir dues sales del poble.Això creava un bon problema els dissabtes a la tarda, perquè a tots dos llocs s’hi havia de projectar el mateix programa doble.
- I com ho feien?
- Molt fàcil: la segona pel·lícula del Masnou era la primera que es projectava a Teià, i a la inversa. Quan acabava la sessió, una moto anava d’un cine a l’altre per intercanviar les cintes.
Francesc Miralles, Retrum
Al Cementiri de Montjuïc
La notícia del meu pare era inquietant, però no tant com per declarar encara l’estat d’emergència.
Una música hortera de fons em va revelar que em trucava des de casa de la seva amant. Em va tranquil·litzar saber que era a Barcelona i que, en conseqüència, encara no havia d’anar cap a casa.
- Segur que no t’has mogut de Teià?- va insistir.
- Estic davant de La Palma, papa. Què és això que em deies del cementiri?
- He sentit la notícia a la ràdio del cotxe fa un moment. Un grup de salvatges han fet destrosses gravíssimes al cementiri de Montjüic, prop de la tomba de Durruti. La policia ha encerclat la muntanya i està buscant els responsables.
Francesc Miralles, Retrum 2
Una música hortera de fons em va revelar que em trucava des de casa de la seva amant. Em va tranquil·litzar saber que era a Barcelona i que, en conseqüència, encara no havia d’anar cap a casa.
- Segur que no t’has mogut de Teià?- va insistir.
- Estic davant de La Palma, papa. Què és això que em deies del cementiri?
- He sentit la notícia a la ràdio del cotxe fa un moment. Un grup de salvatges han fet destrosses gravíssimes al cementiri de Montjüic, prop de la tomba de Durruti. La policia ha encerclat la muntanya i està buscant els responsables.
Francesc Miralles, Retrum 2
Subscriure's a:
Missatges (Atom)