BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA RUTA LITERÀRIA RETRUM

PARTICIPANTS
Aquest concurs està obert a tots els aficionats i aficionades de la fotografia que tinguin de 18 a 29 anys.

TEMA
El tema de les fotografies presentades és EL CEMENTIRI DE TEIÀ
(Camí del cementiri s/n. Es pot visitar diumenges d’11 a 13h)

OBRA, MIDES I  PRESENTACIÓ
Els participants poden presentar un màxim de 3 fotografies, ja sigui en color o en blanc i negre i realitzades en qualsevol tipus de tècnica.

Caldrà que les feu arribar a la Biblioteca en paper (36x24 cm en mat) i en digital (4.300 x 2.900 píxels a 300 ppp.) a b.teia@diba.cat.

IDENTIFICACIÓ
Al dors de les obres ha de constar-hi el títol. S’hi adjuntarà un sobre tancat amb el títol de l’obra a la part exterior. A l’interior del sobre cal que hi figuri el títol de l’obra, nom  i cognoms de l’autor, adreça, telèfon i correu electrònic.

TERMINIS
Les obres s’han de portar a la Biblioteca de Can Llaurador de Teià
(Av. J. Roca Suàrez-Llanos, 40) abans del dia 15 de maig.

JURAT
El jurat està compost per persones expertes en el camp de la fotografia i les arts gràfiques.

DRETS SOBRE LES OBRES
Les obres seleccionades passaran a ser propietat de la Biblioteca de Can Llaurador que disposarà dels drets de reproducció artística i de difusió.

Tant les obres premiades com les no premiades formaran part d’una exposició que es farà a partir de la selecció del jurat.

PREMI
2 passis Interrail Global Pass de 15 dies  de 2a classe
(1 per a la persona guanyadora i 1 per a un acompanyant
o acompanyanta).

La data del lliurament del premi serà el dia 11 de juny  a les 19h a la sala polivalent de la biblioteca.

NOTA INFORMATIVA D’INTERRAIL
* Per tal d'emetre els passis, cal que se'ns faciliti
Nom i cognoms dels viatgers, tal i com figuren al DNI
Número del DNI i país de residència
Data de naixement
Data a partir de la qual es vol començar el viatge
* Només s'atendran peticions d'emissió rebudes amb una antelació mínima de 30 dies sobre la data d'inici del viatge.
* Els passis són personals i intransferibles i s'emetran en les modalitats Jove (menys de 26 anys) o Adult (de 26 a 59 anys). En cas de renunciar al viatge, el     guanyador no té el dret de traspassar-lo a algú altre.
* Un cop emès, no admet canvis ni permet reintegrar-ne el valor en metàl•lic.
* És vàlid per començar el viatge fins el 31.12.15
* Segons les normes d'Interrail, el viatger ha de tenir residència permanent en un país europeu durant almenys els 6 mesos previs a l'emissió.
* Renfe declina qualsevol responsabilitat en el procés d'assignació
http://www.renfe.com/viajeros/viajes_internacionales/interrail.html

ALTRES DISPOSICIONS
Qualsevol imprevist o aspecte no contemplat en aquestes bases serà resolt per l’organització d’aquest concurs.

La participació en aquest concurs implica la plena acceptació
d’aquestes bases.

Aquesta activitat està organitzada per la Biblioteca de Can Llaurador de Teià
amb el Patrocini de RENFE.

Teià

El primer cop que vaig sentir aquella veu va ser un capvespre d'hivern. Havia pujat el pendent del cementiri del poble, que era cobert per una fina capa de neu. Faltaven pocs dies perquè acabessin les vacances de Nadal i em sentia ja força fastiguejat de les reunions amb la família. Pel camí, no vaig trobar ni una ànima, només les petjades de les aus, que grallaven cap al cel crepuscular.

Sabia que el cementiri era tancat a aquella hora, però m'agradava la vista privilegiada sobre el Mediterrani. Teià és un poble dreçat en una muntanya davant del mar. Amb tot, com està lleugerament enfonsat, el "gran blau" no es veu si no t'enfiles a un promontori, com ara el cementiri".

Francesc Miralles, Retrum




Havia arribat a Teià als catorze anys amb fums de senyoret de gran ciutat. M’escandalitzava que no hi hagués cap cine on es poguessin veure les novetats de la cartellera, o que tan sols hi hagués una botiga de queviures per comprar aliments i begudes. Pel que fa als pocs bars del poble, els evitava com la pesta perquè em sentia observat per la parròquia local.

Ras i curt: estava mort de fàstic

Francesc Miralles, Retrum

Rodalies

Mentre contemplava el mar des del tren, vaig tractar d’allunyar aquesta idea del cap. Una Barcelona grisa es perfilava rere les xemeneies de la central tèrmica. Era sorprenent tenir una ciutat de dos milions d’habitants tan a prop i alhora viure-la tan llunyana, com si el viatge de vint minuts fos una odissea. Coneixia gent a Teià que s’aventurava a Barcelona un o dos cops l’any, com si fos un món perillós on qualsevol precaució era poca.

Francesc Miralles, Retrum p. 142

Antigó

- Per què has volgut baixar fins aquí? – em va preguntar després d’eixugar-se els llavis amb un tovalló de paper -. Podríem haver sopat a l’Antigó – va afegir fent referència al restaurant clàssic de Teià.

Francesc Miralles, Retrum p. 228

Assegut davant d’ella en una taula de L’Antigó, un luxós restaurant masia de Teià, em vaig sentir com un porc mentider.

Francesc Miralles, Retrum 2, p. 163

Passeig de la riera

Malgrat que feia temps que no nevava, un vendaval gelat escombrava el passeig de la Riera quan el vaig travessar per anar a l’institut.

Francesc Miralles, Retrum 2

Sant Martí de Teià

El taxi de l’Alèxia m’havia deixat a la cantonada de casa, al carrer maleït on el meu germà havia perdut la vida mentre jo conduïa la moto. Però no era això el que em cridava l’atenció, sinó una resplendor vermella que semblava que venia de l’església.

Foc?

Fos com fos, estava massa alterat i no podia dormir, de manera que vaig anar coixejant a veure què passava.

En menys de deu minuts, vaig arribar a la plaça de l’església per confirmar la meva primera impressió. El foc havia agafat al portal renaixentista del temple on s’oficiaven les misses de Teià.

Després de cinc segles resistint revoltes i tempestes, dues llaunes de benzina – les proves del delicte eren, carbonitzades, a l’escalinata de l’església – amenaçaven de devorar completament l’edifici.

Horroritzat, vaig veure que, al frontó triangular sostingut per columnes de l’entrada al temple, hi havia una pintada. A través de les flames, vaig llegir les sis lletres que havien estat traçades amb un esprai negre.

Francesc Miralles, Retrum 2,

Espinaler Vilassar de Mar

No va respondre. Un silenci aparatós es va instal·lar al cotxe fins a Vilassar de Mar, on vam aparcar fàcilment.

Vam seguir a peu fins a la nostra destinació, tot un clàssic del Maresme. La bodega Espinaler tenia fama de servir els millors aperitius de tota la comarca. Quan feia bon temps era impossible trobar-hi lloc, però aquell matí no vam tenir problemes per tenir taula.

El meu pare va encarregar dos combinats de la casa i un vermut. Per a mi va demanar una aigua amb gas.

Francesc Miralles, Retrum