En comprovar que la súcube agafava un carrer ascendent en direcció a l’autopista, de cop i volta vaig entendre on anava.
- No cal que ens hi matem... – vaig dir, esbufegant-. Sé on pretén amagar-se: al cementiri del Masnou.
El Robert em va dirigir una mirada de preocupació. Mai no havíem volgut entrar en aquell cementiri perquè estava envoltat de blocs de pisos. Havíem d’actuar amb molta prudència si no volíem disparar l’alarma entre els veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada