Vam arribar-hi cinc minuts abans de les onze. L’estació d’Arenys de Mar, una andana a l’aire lliure, era deserta. Només hi havia una noia d’uns vint anys. Fumava mentre vigilava de cua d’ull les vies. Anava vestida com una lleona, amb talons esmolats, de manera que vaig suposar que esperava l’últim tren, amb el qual devia arribar el seu nòvio.
Francesc Miralles, Retrum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada