Mentre contemplava el mar des del tren, vaig tractar d’allunyar aquesta idea del cap. Una Barcelona grisa es perfilava rere les xemeneies de la central tèrmica. Era sorprenent tenir una ciutat de dos milions d’habitants tan a prop i alhora viure-la tan llunyana, com si el viatge de vint minuts fos una odissea. Coneixia gent a Teià que s’aventurava a Barcelona un o dos cops l’any, com si fos un món perillós on qualsevol precaució era poca.
Francesc Miralles, Retrum p. 142
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada