El taxi de l’Alèxia m’havia deixat a la cantonada de casa, al carrer maleït on el meu germà havia perdut la vida mentre jo conduïa la moto. Però no era això el que em cridava l’atenció, sinó una resplendor vermella que semblava que venia de l’església.
Foc?
Fos com fos, estava massa alterat i no podia dormir, de manera que vaig anar coixejant a veure què passava.
En menys de deu minuts, vaig arribar a la plaça de l’església per confirmar la meva primera impressió. El foc havia agafat al portal renaixentista del temple on s’oficiaven les misses de Teià.
Després de cinc segles resistint revoltes i tempestes, dues llaunes de benzina – les proves del delicte eren, carbonitzades, a l’escalinata de l’església – amenaçaven de devorar completament l’edifici.
Horroritzat, vaig veure que, al frontó triangular sostingut per columnes de l’entrada al temple, hi havia una pintada. A través de les flames, vaig llegir les sis lletres que havien estat traçades amb un esprai negre.
Francesc Miralles, Retrum 2,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada